Volta nocturna en bicicleta. Tots els edifici que formaven la ciutat sobre la que circulava se'm queien damunt; lentament. A la espera de que l'homenet roig es convertís en verd, un ciclista gros, montant en el mateix model que jo, s'atura a la meua esquerra. M'observa durant un segons. Als seus llavis asoma un somriure. Sorprès per el present, la meua boca es convertí un relfex de la seua, adoptant un sentiment estranyament sincer. El semàfor il·lumina el peato verd. Cadaescu abraçà en un destí distint. De nit, els edificis que configuren la ciutat tornaven a les seues posicions verticals, lentament.
