Demà ja serà dia 0. M'he decidit a escriure'n quelcom per fi. Igual un blog no es el Camí, Peró si no ho probe mai ho sabre. Supose que hauran acabat de passar els reis. La meua avia m'ha intisitit lleument per tal de hem quedara a vore'ls. No entén com algo que li fa tan de goig veure no hem motive el més mínim. Ni tan sols quant era nen acabava d'ilusionar-me els caramels que llençaven alegrement els tres senyors. Si anem mes lluny tampoc vaig acabar de decidir-me en tindre un de favorit. Tal vegada hem digueren massa prompte la farsa dels pares.No hem llevà la ilusio de la festa, però ja no vaig poder decantar-me mai per un reig màgic predilecte. Respecte als caramels, no pertanys a la seua generació. Per als nens de la nostra quinta un caramel venia a ser igual que un souvenir de Benidorm per a un adult. S'agraix el detall i s'accepta amb alegria si el present prové de mans d'un net o d'un avi. Pero ja esta. El que realment m'atreia de tot aquest paripe era un joc sense massa regles. Consistia basicament en plenar-se les butxaques a mes no poder y buscar ràpidament aprovacions o alabances paternals; despres canviar de lloc, on esperava un altra alegria, seguida d'un altra, seguida d'un altra. Inclòs saben que tota aquella barba y maquillatge era postís, alguna cosa dins meu es tractava de converçer de que no era així. Ser nen implica viure rodejat de màgia i de misteris.Com a mínim el que fou per a mi. Per tots aquestos bons records on magatzemaba gran quantitat de bens no desitjats, tots els anys espere amb alegria que tornen aquestes festes. Llàstima que des de fa un temps els reis arriben mes pesars carregats de que regals.. Però bueno, sent haver segut tant pessimista en les meues primeres paraules escrites, pero creeu-me quant dic que m'he reprimit. En un any hi hauran uns altres nadals, I un anys son mols dies per a tractar de canviar. No es un puto propòsit d'any nou.. Bueno, te tota la pinta com per a que no ho siga. Ojala fora deixar de fumar...
Bona nit a tots
